Les meves demandes
- Només si deixo de pensar en mi mateix i en les persones del meu cercle, i deixo d’actuar d’acord als nostres interessos, es construirà una societat socialment justa.
- Pensar que no puc fer res o que no es pot fer res és donar la victòria a les persones, governs i empreses que defensen el pensament únic i el neoliberalisme internacional com la única llei social, política, ambiental i econòmica possible.
- Sóc conscient que molta gent passa de tot –ni sap ni vol saber– però també que si no és el meu cas i rondino i em queixo però no faig res, el resultat és gairebé el mateix.
Les meves accions
- Aplico la màxima de Kant que convida a actuar de la manera que desitjaríem que ho fes tothom.
- Deixo de limitar-me a valorar la situació actual i a criticar els actors que la provoquen, per passar a l’acció.
- Sóc conscient que haig d’anar paral·lelament per dues vies: la que té a veure amb els meus comportaments individuals i, d’altra banda, la col·lectiva, incorporant-me en organitzacions i campanyes de denúncia i generació d’alternatives.
- Recupero una manera de pensar i viure comunitària i col·lectiva i dono prioritat als drets i deures socials per sobre dels individuals, en contraposició a la perspectiva individualista que té com a epicentres els diners i el poder, i que està associada al neoliberalisme.
Les demandes dels nostres col·lectius
- Les entitats som com una microsocietat que pot reproduir estils de funcionament hegemònics –competició, agressivitat, lluites de poder, escales salarials grans– o, per contra, construir alternatives.
- El creixement desmesurat, el consum compulsiu, la monetarització de tota relació amb persones o amb la natura, la cerca del guany a qualsevol preu... no són el model sinó un model que cal desconstruir i canviar per un altre.
- L’única forma que les diferents organitzacions que busquem un món diferent tinguem força és unint esforços en lloc d’intervenir de manera atomitzada.
- Els petits canvis del dia a dia no modificaran les estructures que provoquen les desigualtats i la injustícia, ni les grans definicions polítiques serviran si no estan acompanyades d’actes, així que es necessita anar per ambdues vies simultàniament.
- Si només es consciencia les persones ja sensibles a aquests temes es fa un treball endogàmic, així que cal obrir-se i buscar canals de comunicació amb qui no s’ha plantejat un canvi ni del seu estil de vida ni del model econòmic i polític imperant.
Les accions de la nostra organització
- Creem o ens incorporem a xarxes amb organitzacions i campanyes locals, nacionals i mundials per tal de sumar forces i fer palès que els interessos de les classes treballadores d’arreu coincideixen –igual com els de les grans transnacionals o de les oligarquies.
- Parem atenció i concentrem esforços en les iniciatives que ara per ara agrupen i concentren forces, i tenim la capacitat d’acceptar que altres campanyes o organitzacions ja no tenen sentit –no mobilitzen o atrauen– i que cal tancar-les –per un temps o de manera permanent.
- Impulsem o creem alternatives locals –ateneus, centres socials, casals comunitaris, etc.– ja que són les més properes a la ciutadania, les que poden sensibilitzar d’una manera més planera el veïnat, i les més viables per construir a curt termini vies de funcionament cooperatives, solidàries i postcapitalistes.
Les iniciatives a què ens podem adherir
Per a la denúncia de la corrupció política i el seu abús de poder, per a la defensa de la pràctica ètica en els poders executiu, legislatiu i judicial, per a la transparència i la reducció del poder de la banca, i per a la construcció d’una democràcia real i des de la base.
http://democraciarealya.es
http://www.acampadadebarcelona.org/
http://madrid.tomalaplaza.net
Per a l’obvietat que el creixement infinit no és possible en un món amb recursos finits, i per a l’elaboració de propostes per girar 180° la tendència de consum d’energia i matèries.
http://decreixement.net
http://nodo50.org/consumirmenosvivirmejor