Les empreses transnacionals

Una empresa pot limitar l’àmbit d’actuació al seu país, repetir en d’altres la mateixa activitat que en el país d’origen –activitat multinacional– o formar part de tot un entramat complex de negocis interrelacionats que actua amb molts braços a diferents estats –activitat transnacional.

Les organitzacions empresarials poden dedicar-se a una sola activitat o tenir un ventall molt ampli de productes o serveis.

Les grans empreses acostumen a tenir tot un conjunt d’organitzacions vinculades o filials, i ho fan bàsicament per dos motius: comerciar entre si per sota dels preus de mercat –bona part del comerç mundial es realitza entre filials d’una mateixa transnacional– i aconseguir avantatges econòmics –com ara evitar el pagament d’impostos o fer moviments econòmics només permesos a paradisos fiscals.

Les transnacionals converteixen el seu poder econòmic en poder polític i erosionen la sobirania dels països on són presents, i sovint fan que els governs les protegeixin tot i anar en contra dels interessos ciutadans.

Les denúncies des de diferents instàncies

Moviments socials del Sud i del Nord, i ONG de desenvolupament han denunciat les empreses transnacionals com a actors que vulneren els drets humans.

S’han recollit múltiples denúncies per part de poblacions del Sud afectades que les assenyala com un factor clau del seu empobriment i del manteniment de les dificultats que estan tenint milions de persones per viure dignament i disposar d’un medi ambient sà i sostenible.

Afirmacions en aquesta línia han estat realitzades per Anand Grover, Olivier de Shutter o Okechukwulbeau, relators especials de Nacions Unides en Salut, Alimentació i Deixalles tòxiques, respectivament. L’any 2009, els també relators Martin Scheinin i Manfred Nowak van proposar la creació d'una Cort Internacional per als Drets Humans on poder jutjar a aquestes empreses. Aquesta Cort avui encara és inexistent.

Els lobbies

Els lobbies o grups de pressió actuen en aquells sectors que disposen de poder. En concret, poden adreçar-se al sector polític, per tal que gestioni de determinada manera, al legislatiu, per tal que sancioni certes lleis, al judicial, per tal que arbitri movent la balança en certa direcció, o a d’altres (organitzacions empresarials, socials, religioses, etc.).

En alguns països alguna part de la feina dels lobbies és pública (als EUA, per exemple, s’informa com a mínim d’una part dels recursos econòmics que es destinen als partits candidats), tot i que en la majoria es fa a porta tancada.

Els lobbies poden cercar interessos públics o col·lectius, com ara pressionar per aconseguir l’eliminació d’un deute extern insostenible o que es jutgi a persones que han impulsat genocidis, o privats.

El treball del lobby busca impulsar iniciatives que interessen al sector que representen, com ara assegurances públiques quan s’implanten a països del Sud, i frenar o dificultar aquelles que actuen en la seva contra, com ara una legislació ambiental restrictiva que dificulta el negoci de les petroleres.

Les empreses saben que fer lobby els dóna molt bons resultats. Per aquesta raó a Brussel·les compten amb més de 5 lobbistes per europarlamentari.

El poder de les transnacionals va creixent. I no només per la seva potència i grandària econòmica, sinó perquè estan en una situació immillorable per pressionar els governs per tal que actuïn segons els seus interessos. La seva forta implantació no treu que, alhora, tinguin prou flexibilitat per moure’s per tot el planeta i treure el màxim profit de les diferents oportunitats que obtindran a cada lloc. Això és, precarietat laboral, impactes severs en el medi ambient, oportunitats i evasions fiscals, etc. Tot amb un únic objectiu: guanyar diners a curt termini, amb els quals s’especularà i després es repatriaran.

La seva força té la connivència de les institucions financeres internacionals i de l’OMC, així com dels governs del Nord i del Sud que es deixen “assessorar” pels seus lobbies.

Tot plegat fomenta la vulneració sistemàtica dels drets de milions de persones i del medi ambient, gràcies al poder d’unes organitzacions gens democràtiques.

• Unión Fenosa (avui Gas Natural Fenosa) té com a accionista de referència a La Caixa i ha estat denunciada a Nicaragua, per deixar sense subministrament elèctric a la població entre 4 i 12 hores diàries entre 2006 i 2007, a Colòmbia, per més de 150 morts per electrocucions per la manca d’inversió a la xarxa elèctrica, i a Guatemala, per l’assassinat de 8 activistes que denunciaven la companyia al Departament de San Marcos entre 2009 i 2010.
• El banc BBVA finança indústries d’armament. Encapçala la llista d’entitats financeres –també s’hi troben Banesto, HSBC o Barclays– que han concedit un préstec de 295 milions d’euros destinat a finançar el deute del grup industrial Maxam, un holding que es dedica exclusivament a la fabricació d’explosius militars.
• Els pobles indígenes originaris de l’Amèrica Llatina veuen com s’accelera el procés de pèrdua d’identitat cultural i com les seves condicions de vida degeneren progressivament amb les operacions de Repsol als seus territoris. Aquesta empresa intervé en 17 territoris indígenes a Bolívia, al resguard únic U´wa (Colòmbia), al Huaorani (Equador), en zones indígenes com Ashanika, Shuar o Shipibo (Perú) o en comunitats maputxe (Argentina).
• Inditex, propietària de Zara i moltes més botigues, és actualment l’empresa de moda més important del món. Fomenta en el Nord el consumisme amb una facturació espectacular, i carrega als països del Sud la precarietat laboral i a més treballa amb subcontractes per tal d’externalitzar els problemes i els riscos.
• El Govern espanyol està gestionant l’actual crisi social, financera, ecològica i energètica de manera que els costos recaiguin en tota la ciutadania en general i, en especial, en les persones més desfavorides, mentre que empreses com Telefónica declaren beneficis rècord i anuncien acomiadaments massius.
• L’intercanvi constant de directius entre les empreses transnacionals i els governs, facilita la feina a les primeres, és el que s’anomena portes giratòries: José María Aznar és avui conseller d’Endesa-Enel, Pedro Solbes ho és de la mateixa empresa i també del Barclays, Felipe González de Gas Natural, i Rodrigo Rato és president de Bankia.

Les meves demandes

·        Amb les meves compres o contractació de serveis no vull afavorir la concentració de poder econòmic i polític ni en grans empreses ni en els seus magnats.

·        Vull tenir informació clara i real del que fan les grans empreses als països del Sud i a quins interessos responen, i que no amaguin les seves pràctiques amb publicitat captivadora o grans declaracions d’intencions (la responsabilitat social corporativa) per fer un rentat d’imatge.

·        El meu consum no només m’ha de satisfer a mi sinó que, paral·lelament, no ha de provocar la destrucció del medi ambient –com una selva del tròpic–, la precarització laboral –com ara la producció en zones franques o en tallers de suor–, o impactes negatius en comunitats –com el desplaçament d’una comunitat indígena del seu territori ancestral per la extracció d’hidrocarburs o per la mineria.

Les meves accions

·        En la mesura que sigui possible deixo de consumir productes fabricats o distribuïts per empreses transnacionals i, quan ho haig de fer, escullo les que apliquen les polítiques socials i ambientals més justes.

·        Prioritzo els productes de circuits curts i de petites empreses locals, i el de les empreses o organitzacions no lucratives que apliquen criteris d’economia social i solidària.

·        M’informo sobre campanyes que s’estan fent de boicot a empreses o governs dèspotes per tal de valorar si hi vull participar.

Les demandes dels nostres col·lectius

·        La creació d’un codi de compliment obligatori per a les transnacionals de manera que el respecte als drets humans i al medi ambient no sigui voluntari, sinó que s’estengui la responsabilitat de l’empresa a les seves filials, proveïdors i empreses subcontractades, i la subordini als estats receptors en coherència amb el dret al desenvolupament.

·        L’existència d’un tribunal internacional per jutjar els delictes de les empreses transnacionals d’acord amb el nou ordenament.

·        L’obligatorietat d’un funcionament transparent que doni comptes públics del seu funcionament i de la seva relació amb el poder polític, econòmic i financer, i que sigui supervisat per la societat civil organitzada.

·        La limitació, transparència i regulació dels grups de pressió –lobbies– de les empreses, i la facilitació de l’entrada dels moviments socials als parlaments i als governs per poder informar dels impactes de les seves polítiques i suggerir alternatives més justes.

·        La limitació del poder econòmic i polític de les empreses transnacionals, amb l’obligació de dividir-lo quan aquest pugui ser superior al dels estats on operen.

Les accions de la nostra organització

·        Enfortim, amb la contractació dels nostres productes i serveis, cooperatives o organitzacions que apliquen criteris socials i ambientals en les seves pràctiques.

·        Monitoritzem les actuacions de les transnacionals del país al Sud i al Nord, investiguem els seus vincles amb l’oligarquia i els poders polítics i judicials, i ho contrastem amb la informació que les empreses fan pública.

·        Organitzem campanyes d’informació de les pràctiques de les gran empreses i de boicot quan són injustes socialment o destructives amb el medi ambient.

Les iniciatives a què ens podem adherir

Per a una economia local i justa que aplica criteris solidaris i sostenibles tant a l’interior de l’entitat com pel que fa a la seva relació externa amb altres persones, col·lectius i recursos naturals.

http://xes.cat

Per a la monitorització de les pràctiques de les transnacionals en països del Sud, la denúncia quan actuen amb impunitat i la pressió per tal que signin compromisos amb auditories externes de bones pràctiques.

http://www.enlazandoalternativas.org/

http://www.bbvasinarmas.org

http://www.bancosantandersinarmas.org

http://repsolmata.ourproject.org