Idea clau 1: La hipocresia es vesteix de sensibilitat
«La nostra actriu aconsegueix un got de llet i li dóna al nen que segueix a la porta. La mirada d’agraïment i de felicitat del nen li porta a pensar en tot el que ella posseeix i no necessita».
Una escena: En un monòleg d’humor, una actriu vestida de dona de l’alta societat explica les aventures i desventures d’una famosa a l’Índia.
Tres qüestions per debatre:
- El moment de connexió afectiva amb la realitat –que va acompanyat sempre de la figura de l’infant desprotegit del Sud– és un petit canvi per a què tot segueixi igual?
- Com és que les persones que fomenten les desigualtats i concentren la riquesa són les més disposades a participar en actes de caritat?
- Rebre ajuda afavoreix l’autonomia o la dependència de qui la rep?
Una realitat per conèixer: Forma part de la fama participar en algun projecte d’ajuda a un país empobrit. No només serveix per tranquil•litzar la pròpia consciència, sinó que també ajuda a omplir pàgines del cor.
Una altra realitat per la qual lluitar: La població no alimenta l’onanisme de la gent famosa i denuncia la seva hipocresia quan va de solidària i sensible. Deixa clar que els països del Sud no necessiten ajuda o caritat, sinó cooperació entre iguals i el canvi d’unes estructures que generen desigualtat.
Idea clau 2: Les persones que governen estan al servei dels interessos del mercat
«El gobierno contento, si la empresa contenta también. A partir de ahora el mercado financiero controla ¿a quién? a las personas de carácter político»
Una escena: Una professora de llenguatge de signes ensenya a dues actrius com expressar diferents idees amb les mans.
Tres qüestions per debatre:
- Quan el director del Bundesbank diu que el poder polític estarà “a partir d’ara” sota el control dels mercats, vol dir que fins ara era independent?
- Les empreses que vol el govern que estiguin contentes són les petites i mitjanes empreses que es preocupen per la situació de la seva zona, les cooperatives amb criteris d’economia social i solidària, o les grans empreses?
- Són molt diferents les persones dels grans partits de les de les grans empreses, o són les mateixes que en ocasions treballen en un lloc i en altres estan a l’altra banda?
Una realitat per conèixer: Si bé fa molt que passa, amb la crisi actual ja queda palès com els governs ballen als dictats que marca el món financer i les consultores que actuen com a potes dels pops de les transnacionals.
Una altra realitat per la qual lluitar: L’administració pública es dedica a limitar el poder de les transnacionals, a evitar que operin des de paradisos fiscals i a assegurar que paguin tots els impostos que fins ara havien evadit.
Idea clau 3: La impunitat al Sud de les transnacionals
«La no visibilización de los efectos que tienen las transnacionales en los países empobrecidos ¿vale? Cómo, sistemáticamente, no se respetan los derechos humanos».
Una escena: El director i l’ajudant de direcció reflexionen sobre l’obra i sobre els temes que encara no han trobat manera de tractar-los.
Tres qüestions per debatre:
- Per què les grans transnacionals no donen a conèixer els impactes que provoquen en països del Sud però si les seves “ajudes” mitjançant les seves fundacions?
- L’economia local pot conviure amb el poder de les transnacionals, o l’existència d’aquesta ofega la primera?
- El poder legislatiu fa lleis que afavoreixen les transnacionals perquè aquestes tenen molts professionals fent pressió i no tenen l’altra visió dels moviments socials o ho fan conscientment?
Una realitat per conèixer: La imatge corporativa –el prestigi– és fonamental per a una gran empresa. Per això les empreses més denunciades pels moviments socials del Nord i del Sud busquen maneres de rebre premis i “reconeixements” polítics per la seva gran “obra” als països empobrits.
Una altra realitat per la qual lluitar: La ciutadania cerca sempre que pot productes i serveis d’empreses petites i, quan han de ser grans, lluita per a què siguin públiques per no crear grups de poder poc controlables. Això impacta positivament en els pobles del Nord i també en els del Sud en la mesura en què no poden actuar amb tanta impunitat.
Algunes frases off the record
«Con esta energía me voy yo para que el coproductor no nos quite el dinero»
El més important de l’obra que s’està construint són els diners?
«Pretendía ser irónico»
Les poblacions del Sud veuen iròniques moltes de les actuacions del països del Nord en el seus territoris?
«Las frases son muy negativas»
Ho són les frases o la realitat que mostren?
