Idea clau 1: El deute extern va de la mà d’un comerç internacional injust
«El deute extern no deixa de ser un mecanisme per facilitar el comerç internacional. Si parlem del comerç internacional no podem no parlar de l’explotació de recursos tan naturals com humans. Uns quants es beneficien i els altres es converteixen en mercaderies».
Una escena: Mentre una actriu recita, l’altra escriu a màquina en una peixera. El text és de Pier Paolo Pasolini, un lliure pensador assassinat.
Tres qüestions per debatre:
- Quins paral•lelismes pot haver-hi entre el feixisme polític i la societat de consum?
- La societat de consum la creen les empreses i la publicitat o les persones que actuem de manera consumista?
- Quan hi ha homologació i aculturació, quan gairebé tothom actua de la mateixa manera, es pot dir que hi ha democràcia o el que hi ha és control?
Una realitat per conèixer: Si bé la classe governant –en connivència amb el poder econòmic– afavoreix el consumisme voraç, també es troba amb una bona part de la població que vol consumir força i de manera acrítica. Possiblement un equip de govern que afavorís el decreixement i el consum local i sobri duraria ben poc al poder.
Una altra realitat per la qual lluitar: El comerç estàndard de les transnacionals i els centres comercials és substituït per tot un entramat variat de petites empreses i intercanvis de proximitat respectuosos amb la cultura, els recursos i les necessitats locals.
Idea clau 2: Les petites i mitjanes desapareixen i el poder es concentra
«I és quan les petites i mitjanes empreses, que són les que en realitat generen llocs de treball, desapareixen. És perquè les internacionals... ras! s’ho emporten tot per damunt»
Una escena: Les dues actrius reflexionen sobre el sistema polític actual i sobre el pes específic que té el sistema econòmic.
Tres qüestions per debatre:
- Si els països del Sud perden amb la signatura de tractats comercials amb països del Nord, com és que les persones que governen d’allà els signen?
- Poden haver maneres de comerciar en la que tothom hi surti guanyant i no només una part?
- Les quatre persones, les quatre famílies, que acumulen poder i diners, són del Nord o del Sud?
Una realitat per conèixer: La producció actual d’aliments donaria per cobrir la totalitat de les necessitats nutricionals de la població de tot el món. Tanmateix el sistema de comerç alimentari està pensat per augmentar els beneficis de grans empreses i concentrar el poder en poques mans.
Una altra realitat per la qual lluitar: El comerç internacional funciona de manera que equilibra i disminueix les diferències entre el Nord i el Sud, a l’igual que fa uns segles serví per afavorir el desenvolupament d’Europa i els EUA.
Idea clau 3: Els impactes de cert tipus de comerç amb el Sud
«Les sabates de l’Índia. Amb una sola enganxada per un nen del Tercer Món. Tot per comprar i llençar, no sigui que t’aguanti més d’una temporada. Vas preguntar? Saps? ».
Una escena: En una escena teatral, dues dones expliquen a una tercera el que hi ha al darrera dels productes de moda que vesteix.
Tres qüestions per debatre:
- La nostra tendència al consumisme s’explica més per la pròpia decisió o per la publicitat?
- Quines maneres tenim de saber com són produïts els productes que ens plantegem comprar?
- Quina part de responsabilitat tenim, quan les empreses ens amaguen què hi ha al darrera dels productes que comercialitzen?
Una realitat per conèixer: Un dels àmbits en els que la diferència entre el món de les persones que consumeixen i les que produeixen és més abismal, és en el tèxtil de moda. La mateixa marca que aquí envolta tota la roba de glamur, encarrega les peces a empreses que poden tenir jornades de més de 12 hores sis dies per setmana per menys de 50 € mensuals, quantitat que no arriba al mínim de subsistència.
Una altra realitat per la qual lluitar: Es revifa un comerç tèxtil local de peces de qualitat que poden durar anys, i quan s’adquireix roba de països del Sud és amb criteris de comerç just. Això és, de fàbriques amb treballadores amb contracte, sindicats i sous dignes, i produïts amb cotó de varietats tradicionals enlloc de llavors transgèniques.
Algunes frases off the record
«No sé si quedarme con el personaje o con el discurso»
Les persones com Pasolini o Sankara són visionàries o en canvi posen paraules al sentiment d’una bona part de la població?
«A més té un aire intel•lectual que... »
Si els canvis són liderats per intel•lectuals, arribaran a la classe treballadora?
«Qualsevol mango que tinguis a la taula»
Què fem amb una fruita a la nostra taula que sabem que està produïda a milers de quilòmetres?
«Votis vermell, votis blau, és igual»
Els partits poderosos –els que més pastís treuen del bipartidisme i de l’abstenció– són els més interessats en que pensem així?
«M’he començat a responsabilitzar»
Aquesta consciència de l’impacte dels propis actes, va acompanyada d’un canvi en la manera d’actuar?
«Jo m’he sentit súper humiliada»
I com s’han sentit els infants que han treballat la roba, les dones que treballen més de 12 h al dia o les persones que treballen en règim de semiesclavitud?
