Tradicionalment la majoria del comerç –entès en un sentit ampli– ha estat de proximitat –en circuits curts– i de productes o serveis de primera necessitat. D’altra banda, bona part es realitzava fora dels canals monetaris: en forma de troc, dots per la unió de persones, pactes tàcits en què totes les parts sortien beneficiades, etc. Tot i això, aquest tipus de comerç de fa milers d’anys s’ha alternat amb el realitzat mitjançant diners.

El comerç internacional es limitava a productes exòtics la producció dels quals no era possible al propi país. L’accés a aquests béns estava reservat a una minoria privilegiada.

Quan s’inicia la producció a gran escala, els països poderosos estableixen mecanismes per protegir la pròpia economia, alternant posicions d’obertura i tancament a l’entrada de productes de fora d’acord amb els seus interessos. Per al proteccionisme, dues de les estratègies més emprades van ser les duanes, que limitaven la quantitat, i els aranzels, que augmentaven significativament el preu dels productes estrangers i en dificultaven el moviment.

Amb l’entrada de l’anomenada globalització tot aquest panorama canvia progressivament. Al comerç internacional i als diferents països entren tot tipus de productes i, al marge de si també es poden produir al propi país, de si són necessaris o de si respecten la cultura i la tradició del lloc, s’hi afegeixen els productes bàsics com a mercaderies (aliments, aigua, energia, etc.) o s’intensifica el seu comerç quan ja existeix. Aquests deixen de ser drets col·lectius per passar a ser una oportunitat de negoci.

I progressivament entren al mercat mundial els diners i les finances –el comerç de diners sense una economia real al darrera–, i altres elements fins aleshores impensables com ara les patents de medicaments bàsics, llavors manipulades genèticament o serveis públics, com ara l’educació i la sanitat.

L’any 1947 es crea l’Acord General sobre les Taxes Duaneres i el Comerç (GATT per les sigles en anglès), signat per una vintena d’estats. El GATT pretén crear unes regles per al comerç entre els seus integrants per tal de reduir les duanes i les restriccions a les importacions. El 1994 el GATT és substituït per l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i amplia les seves atribucions. A més de productes industrials hi entren tot tipus de béns (agrícoles i no agrícoles), serveis (telecomunicacions, bancaris, etc.), aspectes relatius a la propietat intel·lectual i en alguns casos inversions. També se li dóna potestat d’arbitrar davant conflictes de tipus comercial entre diferents països. 

...sobre el comerç

L’entrada al mercat mundial augmenta exponencialment els compradors potencials i pot facilitar l’accés a mercaderies o serveis necessaris als quals no es té accés. 

...però la pràctica

La balança econòmica, ecològica i social del comerç internacional entre el Sud i el Nord és clarament favorable a aquest últim.

A més, el tipus de relacions que s’estableixen està potenciant un altre tipus de comerç col·lateral:

• La fuga de cervells cap als països enriquits; de la formació costejada al país d’origen en gaudeix el receptor.
• La immigració de persones, que trenca les estructures socials i familiars del Sud, i que engrandirà les bosses de precarietat laboral i d’exclusió social als països enriquits

...sobre el impacte de les relacions comercials

El comerç internacional pot afavorir i dinamitzar la indústria, l’agricultura, la pesca, la mineria i els serveis dels països de la perifèria.

... però la pràctica

Les condicions de compliment obligat per entrar al mercat mundial, també de participació obligada, afavoreixen les oligarquies del Sud i de governs i transnacionals del Nord que s’hi instal·len a aquests països. Però pel que fa al pobles de la perifèria hi ha el risc que:

• Faci desaparèixer petites explotacions agrícoles, pesqueres o ramaderes que són les que alimenten a la majoria de la seva població.
• Trenqui la petita indústria i el comerç de proximitat.
• Faci entrar en crisi les cultures autòctones i creï noves necessitats a partir de la comparança amb realitats ben llunyanes.
• Provoqui que s’especialitzen en pocs productes d’exportació, amb la conseqüent dependència de factors aliens controlats a milers de quilòmetres (decisió de compra a un altres país, fluctuacions a la baixa de preus, etc.).
• Augmenti la precarització laboral si el Nord s’aprofita de la deficiència en drets, seguretat i sindicació, i augmenta la seva plusvàlua pel pagament de salaris per sota del llindar de subsistència.

... sobre l'Organització Mundial del Comerç

L’Organització Mundial del Comerç assegura que tots els països del planeta que en són membres participin d’una manera igualitària en el comerç mundial, i això afavoreix els països del Sud perquè promocionarà les seves economies.

... però la pràctica

Bàsicament, la normativa i els criteris per arbitrar casos de conflicte no estan pensats per al petit comerç o l’economia local sinó per als governs poderosos i les grans transnacionals. Això passa perquè:

• Es habitual que quien dirige la OMC esté muy vinculado a las multinacionales (existe como un puente permanente entre esta institución, el mundo empresarial y los gobiernos del Norte).
• En las reuniones de la OMC la presencia de los países enriquecidos es mucho más fuerte que la de los del Sur (en cantidad de representantes, formación técnica, etc.), hecho que facilita la defensa de sus intereses.
• Como las transnacionales son las primeras interesadas en la liberalización del comercio (compiten con ventaja ante las empresas locales y nacionales), hacen un trabajo de lobby para que a la OMC se llegue a acuerdos que les sean favorables.

Llibres

1.       MONTAGUT, X.; VIVAS, E. Cap a on va el comerç just? Models i experiències. Ed. Icaria, 2006

2.       ALONSO, J.A.; GARCÍA MARTIN, C. (eds.) Comercio y desigualdad internacional. Ed. Catarata, 2005

Webs

1.       Campanya “No et mengis el món”
http://noetmengiselmon.org

2.       El nostre planeta no està en venda
http://ourworldisnotforsale.org

Vídeos

1.         El lliure comerç amb el Senyor dels Anells (anglès)
http://youtube.com/watch?v=jkdIxy_odHo&p=E1550C13C6DD3521

Documents

1.       LOSA, S.; MESTRE, M.; ORTEGA, M.; SCHIMPF, A.; TARAFA, G. Interessos econòmics espanyols en les negociacions comercials Europa - Àfrica. La pesca al Senegal com a exemple. SETEM Incidència, 2009
http://www.odg.cat/navega.php?id_pagina=11&id_publicacions=25&publicacions=3

Aquí

1.       Campanyes com “No et mengis el món” i ONG com la Xarxa de Consum Solidari fomenten relacions comercials justes Nord-Sud, Sud-Sud i Nord-Sud, i reforcen iniciatives comunitàries que respecten el drets socials i culturals i el medi ambient.

2.       Campanya “Roba Neta”, per a la monitorització de les pràctiques de les grans distribuïdores de roba i denúncia dels impactes indesitjables en els drets socials i laborals. http://robaneta.org

3.       “Stop EPA”, campanya internacional per aturar els acords comercials entre la Unió Europea i els països de l’Àfrica, el Carib i el Pacífic.
http://www.quiendebeaquien.org/spip.php?rubrique67

4.       Diferents organitzacions (Fundació per la Pau, Amnistia Internacional, Intermón, Greenpeace, Metges Sense Fronteres, etc.) han realitzat campanyes per frenar i denunciar un dels comerços Nord-Sud menys ètics i amb més impactes: el d’armes en general i, especialment, el d’aquelles que afecten a la població civil (bombes de dispersió, mines antipersona i armes lleugeres).

Allà

1.       Diferents organitzacions africanes s’han coordinat amb moviments socials europeus per tal de coorganitzar el Dia Mundial contra els Acords d’Associació Econòmica. Denuncien que els tractats de lliure comerç posen en competició economies molt desiguals i que perpetuaran la pobresa als països del Sud.

2.       El naixement de l’anomenat moviment alterglobalització tal com es coneix actualment, que és un aglomerat d’organitzacions que s’uneixen per denunciar les causes d’un sistema que provoca problemes socials, desigualtats i problemes ambientals, va tenir lloc als carrers de Seattle l’any 1999 coincidint amb la trobada de l’OMC.

Les meves demandes

·        He de col·laborar per tal que les botigues del barri o del poble i el comerç de proximitat no desapareguin i evitar que les grans superfícies es quedin amb tot el comerç.

·        Les meves compres –què i on– aniran en funció de les meves necessitats i no d’un model consumista i acrític que ens volen imposar.

·        Hem de poder tenir productes i energia de la terra, produïts, distribuïts i comercialitzats d’una manera respectuosa amb la natura, les persones i la nostra cultura.

Les meves accions

·        Compro, sempre que sigui possible, al poble o al barri i a establiments que no pertanyen a grans cadenes de distribució, i intento que no siguin productes ni serveis de transnacionals.

·        Compro i consumeixo només el que necessito, i prioritzo aquelles formes d’aconseguir els productes que no passen per la compravenda, com per exemple el troc.

·        Reconec l’esforç en recursos i treball que tenen les coses i els hi dono valor en si mateixes i no d’acord amb el seu cost econòmic; intento allargar al màxim la seva vida reparant-les quan fallen, i me’n desfaig d’una manera sostenible quan ja no són útils.

Menjo productes locals, de temporada i ecològics o de petites explotacions familiars i, quan han de venir necessàriament del Sud, els adquireixo de comerç just no controlat per grans distribuïdores.

Les demandes dels nostres col·lectius

·        L’economia i el comerç s’han de relocalitzar, i invertir l’actual tendència a la deslocalització, és a dir dur la producció lluny del consum.

·        El comerç ha de ser bàsicament regional, nacional o intracontinental, en lloc d’intercontinental, de forma que l’economia sigui social i energèticament sostenible.

·        Els productes alimentaris han de deixar de ser béns amb els quals s’especula, i s’ha de reconèixer el seu paper indispensable per cobrir el dret bàsic a l’alimentació. Els pobles del Sud i del Nord han de tenir sobirania alimentària, és a dir producció pròpia dels productes necessaris de forma respectuosa amb les necessitats.

Les accions de la nostra organització

·        Apliquem criteris de consum sostenible i conscient en les compres de la nostra entitat (màquines de begudes, material d’oficina, etc.) i en els serveis que contractem (electricitat d’origen sostenible, assegurances socials, ecomissatgeria, etc.)

·        Organitzem xerrades o vídeo fòrums de consum responsable al nostre entorn (organització, barri o poble, centres educatius, etc.) i posem a l’abast materials de sensibilització en llocs estratègics (casals, escoles de persones adultes, centres cívics...).

·        Organitzem activitats alternatives al comerç hegemònic com ara mercats de regal i intercanvi, bancs del temps o de troc, grups de consum ecològic, etc.

·        Ens relacionem amb les organitzacions del Sud de forma cooperativa, i no assistencial, amb models que permeten que tothom guanyi, com ara les iniciatives de comerç just dinamitzades per moviments socials.

Les iniciatives a què ens podem adherir

Per a la investigació i la difusió de la informació necessària per poder realitzar un consum sostenible i crític tant d’empreses que ofereixen productes com de les que ofereixen serveis (banca, energia, telecomunicacions, etc.).

http://opcions.org

http://www.robaneta.org

Per a la difusió d’un model de consum d’aliments i productes bàsics autogestionat que incorpora criteris socials, ecològics i justos, i estableix ponts entre les persones que produeixen i les que consumeixen.

http://ecoconsum.org

http://noetmengiselmon.org