Idea clau 1: Els governs estan al servei de les grans empreses
«—Quiero saber si podéis ayudarnos con unos pozos de Repsol.
—Por ser tú voy a llamar directamente a un ministro de Guinea Ecuatorial».

Una escena: Esquetx teatral de trucades entre una petrolera, un govern, una institució financera internacional i un país del Sud.

Tres qüestions per debatre:

- Com és que a l’hora de valorar si es posen els pous de petroli o no, ningú valora l’impacte en les societats i el medi ambient del Sud?
- És casualitat que el ministre de medi ambient sigui militar i de la família del dictador?
- Es redueix el deute extern a costa d’enriquir a l’oligarquia i crear problemes ambientals i socials al país?

Una realitat per conèixer: Quan els governs del Nord van a països del Sud per fer pactes polítics, acostumen a anar acompanyats o estar assessorats per representants de lobbies econòmics de transnacionals per a què la classe política defensi els seus interessos econòmics.

Una altra realitat per la qual lluitar: Els moviments socials de països del Sud expressen les necessitats del territori, i la comunitat internacional col•labora amb el finançament dels projectes que cal dur a terme per cobrir-les. D’altra banda, s’obliga a les empreses locals i transnacionals a respectar els drets humans, socials, ecològics i culturals.

Idea clau 2: Les institucions financeres públiques estan al servei del diner privat

«És una gent que ofereix recursos i crèdits a canvi de poder imposar el seu model econòmic de lliure mercat. Són públiques i haurien de treballar per nosaltres i estan treballant per empreses»

Una escena: L’equip de l’obra conversa i reflexiona amb quatre telèfons que surten del mateix fil abans d’assajar una nova idea.

Tres qüestions per debatre:

- Com és que es diu que les institucions financeres internacionals són públiques si la ciutadania no tenim cap control sobre elles?
- Si les polítiques que defensen creen més problemes que solucions a les poblacions del Sud, com és que se segueixen aplicant?
- Tornar a fer públics serveis privatitzats com a condició imposada per les institucions financeres internacionals, és tan fàcil com ha estat la privatització?

Una realitat per conèixer: Moltes de les persones que dirigeixen les institucions financeres internacionals provenen del món empresarial que busca maximitzar els beneficis exportant a països del Sud els impactes indesitjables. En aquestes organitzacions reprodueixen mecanismes de l’economia de mercat.

Una altra realitat per la qual lluitar: La societat civil del Sud i del Nord aconsegueix que qualsevol organisme internacional que vulgui dur a terme projectes de desenvolupament al Sud es doti de personal tècnic d’aquests països, per tal de conèixer les seves dinàmiques i tradicions i poder reforçar, de manera diferenciada per a cada territori, les estructures locals que existeixen i que funcionen.

Idea clau 3: Les institucions financeres no tenen cap legitimitat social
«Tothom diu, des de les Nacions Unides, les ONG, les universitats... demostren que el model no funciona. Però està aquí, està per tot arreu».

Una escena: Dues actrius conversen al voltant d’unes cerveses.

Tres qüestions per debatre:
- Ningú no diu res perquè no tenen la informació o perquè miren cap a una altra banda?
- Hi ha també retallades a les grans fortunes o als guanys de les grans empreses, o només als serveis públics?
- Qui hauria de decidir què és legítim i què no?

Una realitat per conèixer: La única legitimitat reconeguda internacionalment a l’hora d’aplicar polítiques és la del model neoliberal que, pretesament i mitjançant la lògica del mercat, disminueix la pobresa i “desenvolupa” els països del Sud.

Una altra realitat per la qual lluitar: Després d’analitzar les polítiques aplicades fins ara per les institucions financeres internacionals, les persones responsables dimiteixen i es creen nous equips amb polítiques contràries que reforcin l’economia local, dificultin el saqueig de les transnacionals i ajudin a reforçar una administració pública social.

Algunes frases off the record

«En la mesura que puc actuo en conseqüència»

Només es tracta de que cadascú miri com actua, o es tracta també d’un repte col•lectiu?

«Sentir-se culpable no serveix de res»

Quina diferència hi ha entre el sentiment de culpabilitat i el de sentir-se corresponsable del que està passant?

«Jo no puc parlar d’això perquè no entenc res»

On podem trobar informació per saber com funcionen les institucions financeres internacionals i el comerç, i els impactes que té en el Nord i en el Sud?

«La obra se nos está escapando de las manos»

No serà que el que està passant és que s’estan bloquejant per la consciència de tot plegat?

«La dimensión del horror es tan grande que no se puede representar»

La realitat de molts països del món, no és ja prou clara i explícita com per haver de representar-la?