Idea clau 1: Els infants i les dones les més afectades pels impactes al medi
«Els països rics s’han pensat que l’atmosfera era seva i l’embruten sense pagar-ne les conseqüències. Ara em pregunto si els animals salvatges, ocells i papallones tan sols existiran per a què els meus fills les vegin».

Una escena: Una nena que pedala en una bicicleta explica impactes en el medi ambient i en espècies animals d’un sistema voraç.

Tres qüestions per debatre:

- Nosaltres no tenim les solucions tal com diu o les tenim però no volem posar-les en pràctica, o busquem el pretext per fer-ho més endavant?
- Com és que sabent que ja estem en el canvi climàtic, que cada cop hi ha menys massa forestal o espècies agrícoles i animals, a les cimeres mundials pel clima no es prenen acords?
- Les sortides tècniques –una nova font d’energia que substituirà el petroli– podran amb els problemes ecològics o és una fantasia per no qüestionar-se el model actual?

Una realitat per conèixer: Els països emergents –com la Xina o el Brasil– demanen poder contaminar com ho han fet fins ara els països enriquits. Els continents industrialitzats no es comprometen per la seva banda perquè els primers no ho fan. Mentre tothom tira pilotes fora, els problemes ambientals no només no disminueixen sinó que segueixen augmentant.

Una altra realitat per la qual lluitar: Enlloc d’obrir més zoològics o de fer més documentals d’espais naturals, els governs del Nord i del Sud s’esmercen en protegir la natura, entenent no només que és patrimoni de la humanitat –i no de les empreses– sinó que en ella està el futur dels animals, de la biodiversitat i de la humanitat.

Idea clau 2: Els recursos del Sud al servei de la voracitat del Nord

«No vamos a dejar de hablar de la dependencia que tenemos en el Norte de las materias primas del Sur. De cómo en este sistema global, capitalista, la dimensión material es crucial»

Una escena: Mentre dues actrius fan exercicis d’escalfament i una altra prepara l’escenografia, tot l’equip va fent reflexions sobre l’obra.

Tres qüestions per debatre:

- Si és veritat que hi ha més sensibilitat en els temes ambientals, es tracta dels impactes aquí o també als països del Sud?
- Els impactes indesitjables de les grans empreses en el medi van de la mà dels que provoquen en els pobles i en la classe treballadora?
- Com és que països amb una gran riquesa natural i que, a més, no paren d’exportar recursos segueixen sent pobres?

Una realitat per conèixer: Els països enriquits tenen un deute ecològic amb el Sud, perquè han sobrepassat la seva petjada ecològica. Això és degut a que han emprat per al seu desenvolupament força més recursos naturals dels que tenien al seu territori obtenint-los del Sud.

Una altra realitat per la qual lluitar: Els països enriquits senten el deute històric que tenen amb el Sud i decideixen de manera unilateral reduir la seva emissió de gasos hivernacle. A més, canvien el seus hàbits de consum per deixar d’espoliar els recursos naturals no renovables dels països empobrits.

Algunes frases off the record

«Estoy saturada ya, toda esta información me está ahogando»

Un cop es té ja prou informació, és el moment de passar a l’acció?

«Yo estoy colaborando en esto [soy una consumista]»

El fet de ser-ne conscient de manera crítica, no és el primer pas per deixar de ser consumista?

«Es duro ¿vale?»

Dura és la nostra consciència o la situació de les persones de països del Sud on hi ha l’impacte del nostre estil de vida?

«Lo próximo que montamos es un musical. Algo así alegre, bonito»

La Disney, el futbol professional, les revistes del cor, no tenen justament la funció d’entretenir per a què les persones no estiguin pendent del realment important?

«Jo em sento súper sola»

No és el moment de cercar totes les persones i moviments que estan justament lluitant pel mateix? 

«Si soy una víctima, si soy un verdugo»

Potser que d’alguna manera siguem ambdues coses quan mantenim un sistema i a l’hora manipulen el nostre comportament?