Víctimes o botxins ecològics?
Per què nosaltres hauríem de...?
Perquè el model de producció i consum dels països més enriquits té una dependència molt important d’elements naturals estratègics extrets en molts casos dels països empobrits –s’obtenen barats sense assumir els impactes socials i ambientals de l’extracció i del transport. Es basa en un creixement pretesament infinit que demana incrementar els recursos i la pressió sobre el model extractivista, augmenta el deute ecològic del Nord, i genera un canvi climàtic que es pateix amb especial violència al Sud.
Una mica d'història
Alguns conceptes
Teoria neoliberal
En definitiva
Saber-ne més
Exemples
Campanyes
Per debatre
Una mica d'història
Si bé el comerç i el moviment de productes manufacturats és inherent a moltes societats, fins fa 150 anys la llarga durada dels viatges i les dificultats en el transport feien que es reservés a productes molt valuosos –com ara metalls preciosos– i en poca quantitat.
El creixement exponencial de la població al planeta, de la industrialització i del transport de persones i mercaderies, ha estat lligat directament a un factor: l'explotació sistemàtica dels hidrocarburs, en general, i del petroli, en particular. Aquesta aportació extraordinària d’energia ha permès augmentar els nivells de producció i consum i han trencat totalment un sistema pausat i en equilibri amb les possibilitats que brindaven els recursos existents.
A mesura que els països enriquits varen anar esgotant els seus recursos naturals i es varen anar industrialitzant, es començaren a importar més matèries primeres des de països del Sud i s’anaren creant les condicions als països empobrits per donar sortida a la producció del Nord.
El desenvolupament financer associat –que es controla des dels països del Nord i que va agafant progressivament més pes específic– juntament amb la màxima del creixement constant i pretesament infinit, creà l’escenari actual de mercat global.
Aquest es basa en un moviment constant de productes i diners per tot el planeta amb una balança que s’inclina cap al Nord. Hi entren tot tipus de matèries primeres, productes manufacturats, finances i energia. Energia en forma de petroli, després de gas i, cada cop més, de calories per a persones (els aliments) i calories per a motors (els agrocombustibles).
Possiblement la destrucció de l’Amazònia –l’anomenat pulmó del món– va ser la primera constatació que l’impacte d’un model de consum insostenible podia incidir no només en un territori sinó en tot el planeta. Principalment per dos fets: el primer que la biodiversitat és una riquesa que cal considerar com a patrimoni de la humanitat; i el segon que el medi ambient és un sistema fràgil, sinèrgic i interrelacionat.
No va ser fins l’últim quart del segle XX quan es va començar a disposar de prou proves per constatar que s’estava duent a terme una transformació en el clima i que si no s’aturava es posava en perill el futur de la humanitat i d’altres ecosistemes.
L’any 1992 es realitza a Rio de Janeiro la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Cinc anys després s’aprova a Kyoto una regulació vinculant per als Estats signants, que no és suficient perquè no la signen els principals països causants del problema.
Algunos conceptes que cal tenir clars
El consum
El creixement econòmic necessita anar paral·lel al del consum. Per augmentar el consum hi ha dues estratègies: promoure que les persones i les organitzacions que ja formen part de la societat de consum l’augmentin en quantitat –més serveis o productes– o en despesa –més cars–, i incorporar a la classe consumidora persones que no hi formaven part.
El primer tipus d’increment, atès que ja s’han cobert les necessitats bàsiques, s’ha d’alimentar de la creació de necessitats noves –bàsicament amb la publicitat–, de l’escurçament de la vida útil dels productes –amb l’obsolescència programada–, i de la desvinculació de la capacitat real de compra –amb el foment del crèdit i l’endeutament.
Per a l’augment del nombre de persones, una estratègia que se segueix és abaratir el preu final dels productes i, així, poder accedir a la població més empobrida dels països del Sud i als emergents on viu la majoria de la població del planeta.
El consumisme es promou dificultant la traçabilitat dels productes, és a dir informar sobre el seu origen, producció, transport i distribució, i amagant les conseqüències socials i ambientals que se’n derivaran com ara desforestació, contaminació o emissió de gasos que fomenten l'efecte hivernacle.
La producció
El creixement de la producció i dels serveis necessita un increment paral·lel de l’energia disponible, i una intensificació de l’extracció de recursos (hídrics, hidrocarburs, mineria, fusta, etc.). L’augment del benefici també es pot dur a terme baixant els costos al llarg de tota la cadena.
L’extracció i la producció de mercaderies amb poc valor afegit realitzades als països del Sud té avantatges per als negocis dels països enriquits. Això és perquè el medi del Nord està força més explotat, esgotat i protegit –per lleis ambientals i laborals–, i perquè la feblesa de l’administració pública i del sistema judicial dels països empobrits, juntament amb la manca de tants mecanismes per al control de la corrupció, afavoreixen que les empreses actuïn amb més impunitat.
Els gasos d’efecte hivernacle
Poden afavorir el canvi climàtic esdeveniments naturals, sovint inevitables, o pràctiques relacionades amb l’activitat humana, com ara les emissions antropogèniques, que són aquelles en què es pot incidir per tal de reduir-les o eliminar-les.
Provoquen efecte hivernacle aquells gasos que acumulen l’escalfor del Sol. Entre els més importants hi ha el diòxid de carboni o CO2, que apareix com a resultat de la crema de combustibles fòssils i activats industrials; el metà, que és el component principal del gas natural –el que emet el sistema digestiu de la ramaderia industrial i intensiva; i l’òxid nitrós, que apareix per l’eliminació de deixalles o l’ús de fertilitzants químics relacionats amb el model agroalimentari global.
Impactes del canvi climàtic
L’augment progressiu de temperatura fruit de l’efecte hivernacle tindrà diferents conseqüències, com ara l’augment del nivell del mar –amb inundacions de zones baixes–, la disminució de la producció d’aliments, l’increment de la desertització i de la manca d’aigua, l’augment de condicions extremes climàtiques, la pèrdua de biodiversitat i de diversitat agrícola i el desplaçament de les poblacions més vulnerables des del punt de vista social i ambiental.
La teoria neoliberal diu...
... l'extracció de matèries primeres per a les societats consumistes
L'extracció de matèries primeres per a la producció de béns i energia permet la dinamització dels sectors primari i industrial, i indirectament dels serveis.
... però la pràctica
El saqueig per mantenir l'insostenible nivell de consum del Nord i de les oligarquies del Sud està lligat directament a realitats molt problemàtiques en els països empobrits, com ara:
- La desforestació (per a fusta, paper, per disposar de terrenys per a l’agricultura, ramaderia o empreses extractives).
- Una mineria –sovint a cel obert– molt contaminant i amb alt risc d'accidents.
- Alguns conflictes armats per al control de matèries primeres molt lucratives.
- La construcció de grans infraestructures que trenquen espais naturals i pobles, l'objectiu de les quals és fer corredors per facilitar la sortida de les mercaderies. Es tracta de megaprojectes que generen molt sovint el desplaçament de les poblacions i són construïts sense consultar ni donar informació als principals afectats.
... l'exportació
L'exportació pot ser una font de divises per als països del Sud i d’enfortiment davant el mercat mundial.
... però la pràctica
La gran maquinària exportadora acostuma a estar en mans de grans empreses estrangeres o en una oligarquia del país que està al seu servei.
Aquestes corporacions tenen prou poder i influència en els governs del Sud, com per fer que les lleis o les polítiques defensin els seus interessos.
En connivència amb les institucions financeres internacionals i l'OMC, no només no enfortiran l'administració pública, això passaria si paguessin molts impostos, sinó que possiblement la faran més feble, per exemple quan s’ha de fer càrrec del cost de grans infraestructures que necessitaran les empreses per facilitar l’activitat exportadora; uns megaprojectes d’infraestructures que augmentaran el deute dels països del Sud i empobriran les seves poblacions.
El gir de l'economia cap a l'exportació, si bé fa entrar divises –bona part de les quals surten del país bé per pagar el deute, bé com a repatriació de beneficis de les multinacionals– impedeix que es dediquin a cobrir les necessitats nacionals. Tot i que són rendibles en poc temps poden ser desastroses a mig i llarg termini.
... les emissions de gasos d'efecte hivernacle
La reducció de les emissions que provoquen el canvi climàtic pot ser la primera iniciativa en què la majoria dels països del món s’uneixen per assolir una fita comú.
... però la pràctica
Els països del Sud estan en una situació de clar desavantatge respecte als països enriquits, que fa que un tractament equitatiu sigui injust. Això és així per:
- És una evidència que el canvi climàtic impacta ja ara força més en aquests països (desastres naturals, reducció de la producció agrícola, escassetat hídrica, etc.).
- Es demana que actuïn de la mateixa forma que els països del Nord quan han estat aquests els que han provocat, amb les seves pràctiques, la situació actual (juntament amb alguns països emergents).
- Es reconeix l’impacte dels països del Sud en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, però no tot el deute ecològic històric i actual que els governs i les empreses del Nord hi tenen (contaminació, saqueig de recursos naturals, emmagatzematge de residus perillosos, etc.).
- No se’ls permet fer la mateixa activitat que al llarg de molts anys ha fet el Nord, i que els ha permès disposar d’una estructura econòmica i productiva forta.
... el canvi climàtic
Els acords entre països més enriquits i emergents, i els empobrits permet establir sinèrgies de cara a una coordinació que permeti frenar l’efecte hivernacle.
... pero la pràctica
Actualment existeix un comerç mundial d’emissions de CO2 en què els governs del Nord compren als països del Sud part de la quota d’emissions que disposen, ja que aquests es troben per sota de la mitjana d’emissions per càpita permesa globalment.
Això no només no mitiga el canvi climàtic, sinó que fa que les emissions deixin de ser un tema ambiental de primer ordre per passar a ser un pretext més per al comerç monetari internacional. Molts governs dels països empobrits es veuen abocats a vendre les seves emissions per la necessitat de disposar de divises, tot i ser conscients que a mig termini en pagaran les conseqüències.
D’aquesta forma, la necessitat que tenen els països del Sud de fer front al pagament de part del seu deute extern farà que augmenti el deute ecològic del qual són creditors. En efecte, amb l’entrada al mercat de les emissions els governs del Sud no estan aturant l’actual model de producció i consum global. D’aquesta manera, els pobles del Sud continuaran rebent els impactes de les emissions realitzades des dels pobles del Nord.
En definitiva
L'explotació dels recursos naturals dels països empobrits és finita perquè no són renovables –com el gas o el petroli–, té ritmes de renovació que no es respecten –com el de la pesca o la fusta–, o té impactes en el medi que faran que en pocs anys el terreny sigui inservible –com l'esgotament de la terra amb el monocultiu de la palma d'oli o la desertització de l’Amazònia.
A més de ser una producció insostenible a mig termini, fa que l'economia del país depengui de pocs productes el preu dels quals es decideix lluny i en d’acord amb els interessos dels especuladors o les transnacionals.
L'exportació d'aquests productes no beneficia el Sud, ni enforteix la seva economia tradicional i comunitària, ni afavoreix la qualitat de vida de la seva població –llevat de la dels grups de poder i les oligarquies–, però sí que debilita i endeuta l'administració pública. A més, la implementació dels projectes d’extracció i de transport dels recursos fa pujar el deute extern dels països més empobrits.
I tampoc ajuda al Nord perquè manté el seu espoli dels recursos dels països empobrits i alimenta un consumisme acrític i cec. Es tracta d’una pauta de consum que va acompanyada de la fantasia que el planeta i els seus recursos són infinits, i que no sembla tenir cap relació amb el grau de felicitat o satisfacció de la seva ciutadania.
L’existència del canvi climàtic –que ja és un fet i que, si segueix en la progressió actual, tindrà efectes desastrosos i irreversibles– és tan evident com la pressió que alguns governs i empreses en connivència amb aquells fan per negar-ho, confondre o, en qualsevol dels casos, evitar que es passi a l’acció.
Si bé el país que emet més gasos causants del canvi climàtic és la Xina, seguit dels EUA, la seva responsabilitat és compartida en la mesura que se li dóna a aquest país la categoria de fàbrica del món. Èticament és poc defensable que els causants de la situació actual –el Nord– demanin als altres que no facin el mateix que ells han fet i segueixen fent. Els països més enriquits haurien de donar exemple assumint la seva responsabilitat i reduint dràsticament les emissions, per tal de permetre el creixement de zones del planeta que desitgen millorar la qualitat de vida de les seves poblacions.
Els impactes més intensos del canvi climàtic, un cop més, es donaran a països del Sud que augmentaran de forma exponencial uns problemes que ja existeixen. Això és: pèrdua de terra agrícola i de l’eficiència de la que ja es conrea, desertització, manca d’accés a l’aigua, desforestació i altres. Un medi ambient que se’n ressentirà i una població que també patirà les seves conseqüències amb més fam, menys salut i migracions massives.
Saber-ne més
Llibres
- TORRES, J. Consumo, luego existo. Poder, mercado y publicidad. Ed. Icaria, 2005 http://letra.org/spip/IMG/pdf/Consumo_Luego_Existo._Poder_mercado_y_publicidad.pdf
- WORLDWATCH INSTITUTE. L'estat del món 2009: El planeta s'escalfa. Ed. Unesco Cat, 2009
- AAVV. Cuinant el planeta; Fets, xifres i propostes sobre canvio climàtic i sistema alimentari global. Campanya ”No et mengis el món”, 2009 http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/CUINANT_PLANETA.pdf
- ORTEGA, M. (Coord.). La deuda ecológica española: impactos ecológicos y sociales de las inversiones españolas en el extranjero. Muñoz Moya Editores Extremeños, 2006.
- MARTÍNEZ ALIER, J. El ecologismo de los pobres, conflictos ambientales y lenguajes de valoración. Ed. Icaria, 2004.
- MARTÍNEZ ALIER, J.; ROCA, J. Economía ecológica y política ambiental. Ed. Fondo de Cultura Económica, 2001
- VARGAS, M. (Coord.). Agrocombustibles ¿otro negocio es posible? Ed. Icaria, 2009
- HOBBELINK, H.; VARGAS, M. (Eds.). Introducción a la crisis alimentaria global. GRAIN, Entrepobles i campanya “No et mengis el món”, 2008.
Webs
- GRAIN http://www.grain.org
- Crisis alimentaria y el acaparamiento de tierras global http://farmlandgrab.org
- Palabre-ando http://gustavoduch.wordpress.com
- Veterinaris Sense Fronteres http://veterinariossinfronteras.org/es
- La Vía Campesina http://viacampesina.org/sp
- Campanya “No et mengis el món” http://noetmengiselmon.org
- Revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas http://revistasoberaniaalimentaria.wordpress.com
Vídeos
- The story of stuff (La història de les coses) http://storyofstuff.com
- "On". Per al reconeixement del deute ecològic i la defensa de la sobirania alimentària http://www.noetmengiselmon.org/spip.php?article382&lang=ca
- Supermercats, no gràcies! La pel·lícula! http://www.vimeo.com/10936890
- La mina: historia de una montaña sagrada http://www.survival.es/peliculas/lamina
- ¿Qué es el consumo responsable? d'Amartya Argentina http://www.youtube.com/watch?v=P1gYxoDRfF4&feature=player_embedded
Documents
- BARREDA, A. Geopolítica, recursos estratégicos y multinacionales. Boletín OMAL. Número 10, 2005 http://www.alainet.org/active/10174&lang=es
- GRUPO ETC. ¿De quién es la naturaleza? El poder corporativo y la frontera final en la mercantilización de la vida. Grupo ETC, 2008 http://www.etcgroup.org/upload/publication/709/03/etc_won_report_spa23dic08.pdf
- VARGAS, M. El Complex del Riu Madera: un cas d’anticooperació espanyola. Informe número 3. ODG, 2010 http://www.odg.cat/navega.php?id_pagina=11&id_publicacions=33&publicacions=8
- AMIGOS DE LA TIERRA. ¿Consumimos demasiado? Cómo utilizamos los recursos naturales del planeta. Friendo of the Earth, 2010 http://www.foei.org/es/recursos/publicaciones/pdfs-por-ano/2010/bfconsumimos-demasiado/at_download/file
- JUBILEO SUR. Canviem el sistema capitalista i no el clima. Revista ALAI, 2009 http://odg.cat/ct/inicio/comunicacio/5_deute.php?id_pagina=5&id_butlleti=74&id_deutes=262
- FERNÁNDEZ, R. Fin del cambio climático como una vía para ‘Salvar todos juntos al planeta’. Ecologistas en Acción, 2010 http://www.odg.cat/documents/novetats/b83_Fin_CambioClim_RFernandezDuran.pdf
- Revista Ecología Política. La agricultura del siglo XXI. Número 38. Ecología Política, 2009 http://ecologiapolitica.info/ep/38/38.htm
- MARTÍNEZ ALIER, J. Los conflictos ecológico-distributivos y los indicadores de sustentabilidad. Polis, Revista de la Universidad Bolivariana, número 13, 2006 http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=30551307
Exemples poc exemplars
- Entre els factors causants de l'anomenada ‘Guerra mundial africana’ de la dècada passada (amb la participació de República Democràtica del Congo i altres països i amb tants morts com a la Segona Guerra mundial), hi ha les empreses mineres del Nord, no disposades a perdre part dels seus beneficis, i que comercien amb coltan, mineral necessari per als mòbils o els portàtils.
- L’exportació de soja del Paraguai i de Bolívia no està gravada amb cap impost. Les terres quedaran exhaurides en poc temps, les aigües contaminades i moltes persones emmalaltiran pels agrotòxics. Els guanys seran per a l’oligarquia del país, les multinacionals dels transgènics i de la distribució del llegum, i les pèrdues per a la població i l’administració pública.
- A Pequín, amb una població propera als 20 milions, s’incorporen diàriament al parc automobilístic més de 2.000 cotxes. Aquest fet incrementa una ja preocupant contaminació –que està alterant la salut de la població i fins i tot el seu clima–, i fomenta un model de consum insostenible que depèn d’un recurs cada cop més escàs: el petroli.
- Diferents lobbies als EUA finançats per empreses petroleres tenen com a encàrrec publicar arguments pseudocientífics i disposar d’espai als mitjans per crear l’opinió que el canvi climàtic no és una certesa sinó només una hipòtesi. Altres corrents religioses fonamentalistes defensen que si Déu va crear el món en set dies, la solució del problema s’ha de confiar a les seves mans.
- El mateix model agrícola industrial que expulsa la pagesia de la terra, fomenta l’exportació d’aliments per a la ramaderia mentre augmenta la desnutrició de la població, contamina les terres i les aigües freàtiques i permet a l’agrobusiness (les grans empreses que controlen el model agroalimentari global com Cargill, Louis Dreyfus, ADM o Bunge) especular amb els aliments com a mercaderies. Segons l’organització GRAIN, l’agrobusiness és el responsable d’entre el 44 i el 57% de l’emissió dels gasos que causen el canvi climàtic.
Campanyes i moviments socials
Aquí
- Per exigir que en la Cimera de Copenhaguen de 2009 surti un compromís ferm per a una reducció dràstica i immediata de les emissions de gasos hivernacle, es va crear aquell mateix any la campanya “El clima no està en venda”. http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com
- Campanya “No et Mengis el Món” per al reconeixement del deute ecològic i per la sobirania alimentària. http://noetmengiselmon.org
Allà
- Campanya “Amazonía por la vida” (Yasuní, Equador), que defensa mantenir lliure d’extraccions mineres i d’hidrocarburs aquest espai amb una biodiversitat extraordinària. http://www.amazoniaporlavida.org/es/
- Campanya “Paren de fumigar” de conscienciació sobre l’impacte de l’ús d’agrotòxics a l’Argentina. http://www.grr.org.ar/campanapdf/index.php
- Campanya “Climate Justice Now”, una xarxa d'organitzacions i moviments de tot el món compromesos amb la lluita per la justícia social, ecològica i de gènere (en anglès). http://www.climate-justice-now.org
Unes qüestions per reflexionar i debatre
Els països empobrits s’haurien d’acostar als nivells de consum dels països més enriquits o a l’inrevés?
Es deixa de produir el realment necessari per fer objectes innecessaris o productes alimentaris que no són de primera necessitat?
Si el canvi climàtic afecta al Nord i al Sud, i escurça el futur del planeta i de les futures generacions, per què no s’atura?
Com és que es mundialitzen els impactes del canvi climàtic però els guanys de les activitats que els creen són bàsicament per al Nord?
Actua contra el Deute ecològic i el canvi climàtic
Les meves demandes
- Les meves filles i els meus fills ja visquin al Nord o al Sud hauran d’heretar un planeta amb biodiversitat i amb terra, aigua i aire net.
- El consum s’ha de moure d’acord amb les meves necessitats reals i les de la gent que m’envolta, considerant la justícia ambiental i social al meu país i més enllà de les nostres fronteres, i no pel dictat de la publicitat, les modes o la necessitat de les empreses d’augmentar els seus beneficis.
- Al darrera dels productes que utilitzo no hi pot haver impactes insostenibles en el medi ambient, condicions laborals que no respectin els drets socials o pràctiques poc ètiques a països del Sud o del Nord.
Les meves accions
- Consumeixo productes ecològics, de temporada i de proximitat per reforçar la petita pagesia i un tipus d’agricultura i de distribució que frena el canvi climàtic.
- Programo el treball i les vacances en circuits curts i de forma que es puguin realitzar en transport públic de consum baix, i evito l’ús de l’avió i el tren d’alta velocitat.
- M’informo de la traçabilitat ambiental i social abans de comprar o contractar serveis per poder realitzar un consum crític i responsable.
- Busco actuar des de l’àmbit col·lectiu en el meu consum, perquè el consum de “bombetes ecològiques” no és suficient per revertir la crisi ecològica global. Hem d’actuar des dels espais col·lectius per poder socialitzar les nostres propostes.
- Prenc consciència de com i on es fabriquen les coses que utilitzo en el meu dia a dia.
Les demandes dels nostres col·lectius
- La defensa de la sobirania alimentària dels pobles del Sud i del Nord i l’impuls a les petites explotacions ecològiques per garantir el dret a l’alimentació amb un impacte positiu en la salut de les persones, la terra, l’aigua i l’aire, ja que redueixen l’emissió de CO2, metà i òxid nitrós.
- El suport a les iniciatives del Sud que promouen la defensa dels territoris des de la perspectiva popular, com una resposta integral davant l’agressió del capital que genera greus desequilibris socials, ambientals i culturals.
- El reconeixement, la penalització i l’aturada de l’impacte en el medi ambient que les transnacionals del Nord fan a països del Sud –el deute ecològic– i tenir-lo en compte com a contrapès moral del deute financer exigit als països del Sud, en la balança de creditors i deutors.
- A mesura que el consum de productes de primera necessitat creix als països empobrits, el consum del Nord i el de les oligarquies del Sud s’ha d’anar reduint per no incrementar la petjada ecològica, és a dir, el territori necessari per produir el que es consumeix.
Les accions de la nostra organització
- Practiquem la coherència entre els principis socials, econòmics i ecològics de la nostra entitat i el consum que realitzem, i valorem molts més aspectes que els estrictament econòmics (el tipus d’empresa i les seves pràctiques, l’impacte en el medi i en les comunitats, la seva vida útil, els materials que s’empren, l’origen i el transport, etc.).
- Encarreguem una auditoria ecològica de la nostra entitat per conèixer els impactes del nostre consum i disposar d’estratègies per optimitzar-lo.
- Apliquem a l’entitat criteris en una perspectiva amplia de sostenibilitat i, quan sigui possible, de decreixement; això significa no haver de créixer necessàriament, minimitzar els transports no sostenibles, fer contenció de la despesa –especialment quan són diners públics–, tenir jornades laborals justes per tal que més persones puguin treballar, millorar la qualitat laboral amb flexibilitat, conciliació familiar i bones relacions en lloc d’augmentar els sous, etc.
Les iniciatives a què ens podem adherir
Per a la producció i comercialització d’energia neta, per incorporar criteris de sostenibilitat en lloc de maximitzar beneficis, per a l’educació d’infants, joves i persones adultes en l’estalvi i la reducció del consum.
Per a la lluita contra el canvi climàtic, de manera que es busqui un canvi real de model energètic i de consum, i no suposades respostes tecnològiques o comerç de gasos d’efecte hivernacle.
http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com
Víctimes o botxins ecològics?
Idea clau 1: Els infants i les dones les més afectades pels impactes al medi
«Els països rics s’han pensat que l’atmosfera era seva i l’embruten sense pagar-ne les conseqüències. Ara em pregunto si els animals salvatges, ocells i papallones tan sols existiran per a què els meus fills les vegin».
Una escena: Una nena que pedala en una bicicleta explica impactes en el medi ambient i en espècies animals d’un sistema voraç.
Tres qüestions per debatre:
- Nosaltres no tenim les solucions tal com diu o les tenim però no volem posar-les en pràctica, o busquem el pretext per fer-ho més endavant?
- Com és que sabent que ja estem en el canvi climàtic, que cada cop hi ha menys massa forestal o espècies agrícoles i animals, a les cimeres mundials pel clima no es prenen acords?
- Les sortides tècniques –una nova font d’energia que substituirà el petroli– podran amb els problemes ecològics o és una fantasia per no qüestionar-se el model actual?
Una realitat per conèixer: Els països emergents –com la Xina o el Brasil– demanen poder contaminar com ho han fet fins ara els països enriquits. Els continents industrialitzats no es comprometen per la seva banda perquè els primers no ho fan. Mentre tothom tira pilotes fora, els problemes ambientals no només no disminueixen sinó que segueixen augmentant.
Una altra realitat per la qual lluitar: Enlloc d’obrir més zoològics o de fer més documentals d’espais naturals, els governs del Nord i del Sud s’esmercen en protegir la natura, entenent no només que és patrimoni de la humanitat –i no de les empreses– sinó que en ella està el futur dels animals, de la biodiversitat i de la humanitat.
Idea clau 2: Els recursos del Sud al servei de la voracitat del Nord
«No vamos a dejar de hablar de la dependencia que tenemos en el Norte de las materias primas del Sur. De cómo en este sistema global, capitalista, la dimensión material es crucial»
Una escena: Mentre dues actrius fan exercicis d’escalfament i una altra prepara l’escenografia, tot l’equip va fent reflexions sobre l’obra.
Tres qüestions per debatre:
- Si és veritat que hi ha més sensibilitat en els temes ambientals, es tracta dels impactes aquí o també als països del Sud?
- Els impactes indesitjables de les grans empreses en el medi van de la mà dels que provoquen en els pobles i en la classe treballadora?
- Com és que països amb una gran riquesa natural i que, a més, no paren d’exportar recursos segueixen sent pobres?
Una realitat per conèixer: Els països enriquits tenen un deute ecològic amb el Sud, perquè han sobrepassat la seva petjada ecològica. Això és degut a que han emprat per al seu desenvolupament força més recursos naturals dels que tenien al seu territori obtenint-los del Sud.
Una altra realitat per la qual lluitar: Els països enriquits senten el deute històric que tenen amb el Sud i decideixen de manera unilateral reduir la seva emissió de gasos hivernacle. A més, canvien el seus hàbits de consum per deixar d’espoliar els recursos naturals no renovables dels països empobrits.
Algunes frases off the record
«Estoy saturada ya, toda esta información me está ahogando»
Un cop es té ja prou informació, és el moment de passar a l’acció?
«Yo estoy colaborando en esto [soy una consumista]»
El fet de ser-ne conscient de manera crítica, no és el primer pas per deixar de ser consumista?
«Es duro ¿vale?»
Dura és la nostra consciència o la situació de les persones de països del Sud on hi ha l’impacte del nostre estil de vida?
«Lo próximo que montamos es un musical. Algo así alegre, bonito»
La Disney, el futbol professional, les revistes del cor, no tenen justament la funció d’entretenir per a què les persones no estiguin pendent del realment important?
«Jo em sento súper sola»
No és el moment de cercar totes les persones i moviments que estan justament lluitant pel mateix?
«Si soy una víctima, si soy un verdugo»
Potser que d’alguna manera siguem ambdues coses quan mantenim un sistema i a l’hora manipulen el nostre comportament?
Eines
Documental “Un Món Diferent, efectes del canvi climàtic a les comarques gironines”
Per a la sensibilització ambiental per a joves i persones adultes. Conté una guia didàctica.
Exposició “Deute Ecològic”
Nou plafons que tracten temes com el comerç ecològicament desigual entre el Nord i el Sud; el nostre model de vida, com a consumidors d'un país del Nord; les implicacions del model econòmic actual en l'alimentació i l’agricultura, etc. Finalment s'ofereix una definició de deute ecològic i s'explica la seva relació amb el deute extern.
Exposició “Canvi climàtic, agroindústria i agrocombustibles. Impactes socials i ambientals al Sud”
Deu plafons per respondre aquestes preguntes: Què són els agrocombustibles? Són realment una resposta a l’escalfament global? D’on ve la matèria primera? Milloren les condicions de vida als països del Sud? Quins són els impactes socials i ambientals al Sud? Quins són els interessos corporatius que hi ha al darrera? Quines perspectives tenim front a la sobirania alimentària i la sobirania energètica?
Inteferències creada por Quepo i ODG està sota una Llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported. Creada a partir de l’obra a www.interferencies.cc. Permisos més enllá d’aquesta llicència estan disponibles en anglès a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/legalcode.